Riu avall

Vaig començar el curs, el bloc,  embarcada en una petita piragua riu avall. Però m'equivocava,  el curs el faríem en una barcassa robusta i ben portada per unes marineres amb molta experiència i alhora amb molt entusiasme.

Ben aviat, cadascuna i ell, vam veure que caldria espavilar i que a bord tots hi teníem feina, calia triar-la i després anar triscant. 

Faríem parada a Barcelona i l’estada a un port  tant important s’havia de preparar,  un munt de coses a veure, d’històries a explicar, de personatges a conèixer,  tants que algunes  van triar fer-nos de guia per barris de la ciutat que coneixien i estimaven. Abans d’arribar-hi  ja havíem passejat per la Barceloneta, per Gràcia i pel barri del Congrés, quanta vida i quines ganes ens han anat agafant de descobrir-la.

A les sobretaules sempre hem tingut una estona per parlar d’art, millor per escoltar d’art. Hem fet cafè amb en Tapies, un altre dia amb en Picasso o en Viladecans i d’altres amb el Romànic, jugant a cartes amb en Joan Brossa o fullejant llibres antics. 

La biblioteca de la nostra barcassa no és molt gran, però les i els imprescindibles hi són tots.  Com les estacions i els paisatges  que hem anat passant plegats,  les pinzellades literàries han anat fent gruix. Hi hem après,  ja ho crec. Venim de lluny, però probablement  el més meritori ha sigut el convenciment, unes vegades de molts,  d’altres de poques i pocs , de que valia la pena anar més lluny i que per fer-ho el seu treball era imprescindible.  

Però atenció el viatge és llarg i cal fer una mica d’exercici.  Tenim músics que fan o toquen música per a cobla, sardanes conegudes unes, descobertes altres, i només ha calgut una empenteta perquè  ens aixequéssim i  les balléssim agafats de les mans. 

Hem conegut molts llocs i moltíssimes persones noves però també ens hem acomiadat amb emoció  d’algunes, l’Anna Lizaran, en Georges Moustaki , que ens han fet companyia molts anys. N’hem recordat d’altres que ens han deixat les seves paraules en moments tristos, de festa o de lluita, hem felicitat antigues conegudes, hem....

I havent sopat, juguem a buscar tresors. Cada vespre desenterrem un pensament, sentència, càpsula de doctrina, consell o mot d’esperit, com en vulgueu dir, d’una escriptora o d’un poeta i ens n’anem a dormir una miqueta més savis i més acompanyats.

Un bon viatge, sí senyor, sí senyores!!!

Bon estiu, salut, sort i encert (com aquest ) el curs que ve.