i pel 2013

REGAL EN TEMPS D'AUSTERITAT
per obrir-lo clica

UNA DONA QUE PARLA DE DONES A DONES

ISABEL DE VILLENA

Fa unes setmanes vàrem treballar a classe Isabel de Villena. Una gran desconeguda, ens deia la Dolors, un descobriment hi afegeixo jo.

Situades en el seu temps -és una escriptora medieval en llengua catalana, l’única de la que sabem el nom-, en les característiques del seu estil - senzill i càlid-  i en el punt de vista des del  que escriu- ulls de dona, que vol explicar a dones-, vàrem gaudir de la lectura comentada de fragments de "Vita Christi" , l'únic llibre que ens ha arribat d'ella.

I vaig quedar-me amb ganes de conèixer més aquesta dona, la seva obra.

Set anys després de la seva mort, la seva "Vita Chisti" va ser impresa a València l’any 1497, amb una entrada de sor Aldonça de Montsoriu abadessa en aquell moment del monestir de la Trinitat de València del que Isabel ho fou molts anys. 

Marta Pesarrodona ha fet una tria de textos del llibre, n'ha actualitzat el català i ens l'ha fet més planer. El seu llibre es diu "Jesús i les dones" perquè en la tria ha agafat els capítols amb més protagonisme de dones.  
Està dividit en tres parts, la primera des de la concepció de Maria fins a la infantesa de Jesús d'una amorositat,  intimitat,  delicadesa i quotidianitat que porten sense adonar-te als poemes de Jacint Verdaguer que fets nadales retrobem cada hivern.  
La segona, que comença amb la coneixença i conversió de Maria Magdalena, és un recull de escenes dels anys de vida activa de Jesús en les que apareixen dones, amb elles  parla, les estima, les perdona; Marta i María, la samaritana, la cananea, la dona pecadora,...
La tercera, després de la mort de Crist , comença amb el diàleg amb Eva, i després la visita que li fan Judit i Ester, Santa Anna, la visita al sepulcre de Mª  Magdalena i de les altres dones i acaba, inconclusa, amb la mort de Maria.

Les històries que explica, poc o molt les coneixem, omplen tradicions populars, han inspirats grandíssimes obres d'art  i precisament per això, per aquesta familiaritat,  acostar-s’hi ara des de les paraules d'Isabel de Villena és una descoberta.

I tot va lligant, una dona que parla de dones a dones, una altra dona la Teresa Forcades que en fa la presentació, la Carme i la Dolors que li posen veu, o una pintora del barroc, Artemisia Gentileschi , que comparteix dones protagonistes amb Isabel de Villena .

Artemisia Gentileschi

Teresa Forcades presenta Jesús i les dones

Posant-hi veu

1896-2005

L'any 2005 el cantaor badaloní Miguel Poveda va enregistrar el disc Desglaç que recull el seu treball  sobre dotze poemes de poetes catalans i que neix després d'una primera experiència, anys abans, amb un poema de Mn Cinto, justament el que dona l'entrada al disc.

Vaig tenir la sort d'escoltar-lo en directe, el teatre no gaire gran, recollit i amb bona sonoritat. Va ser un vespre meravellós, les paraules dels poetes agafaven força, subtilesa, regalimant tendresa, sensualitat, en la seva manera de cantar-les. 

Lluny de prejudicis i ortodòxies la seva aventura és un regal que voldria compartir.

A MOS BESCANTADORS

Amadíssims enemics,

si algun me'n vol ser encara,

guardians del meu honor,

mirall de les meves taques,

herbejadors de mon camp,

traieu-me'n les herbes males,

traieu-ne espines i tot;

jo us daré foc per cremar-les.

Si flors hi arribo a collir

les guardaré per vosaltres.

Lo bé que m'heu fet és gran;

de genolls a postres plantes

jo us ne dono grans mercès;

Déu vos ne done la paga.

Flors de calvari (1896)

Jacint Verdaguer

Els poemes musicats en aquest disc són :

   1. A mos bescantadors. Autor: Jacint Verdaguer
   2. Tant se val. Autor: Valentí Gómez i Oliver
   3. No et veuré més. Autor: Joan Margarit.
   4. Cançó del bes sense port. Autora: Maria Mercè Marçal
   5. Final!. Autor: Joan Brossa
   6. Declaració. Autor: Enric Casasses.
   7. Boca seca. Autor: Narcís Comadira.
   8. Plany de maragdes. Autor: Joan Barceló.
   9. Ara. Autor: Josep Piera.
 10. Jo, l'invertit de cos i d'ànima. Autor: Sebastià Alzamora. 
 11. Posseït. Autor: Gabriel Ferrater. 
 12. Pare-esparver. Autor: Maria Mercè Marçal. 

Només sé que no sé res

 A classe havíem parlat dels orígens de la filosofia, de la importància d'Atenes i del món hel·lènic i de la trilogia Sòcrates, Plató i Aristòtil. Era el dia dels difunts, Plató, diuen els apunts, havia quedat molt afectat pel procés i la mort de Sòcrates i en un dels seus diàlegs en parlava, i sí buscava més informació i la comentava al blog? 

A casa no la trobaria, no conservava el llibre de filosofia de batxillerat, ni en tenia d'altres. La biblioteca estava tancada, però l'amic google, ell si que, sempre -o gairebé sempre- a punt, em donaria un cop de mà.

Remenant per aquí i per allà, ben aviat vaig trobar el que buscava. Efectivament en el diàleg anomenat Fedó, Plató explica la darrera trobada de Sòcrates amb bona part dels seus amics i deixebles i les seves reflexions al voltant de la mort,  de  la dualitat cos i ànima, de la immortalitat de l'ànima. Sembla però que  el diàleg recull sobretot les idees que Plató tenia sobre aquests temes, de fet utilitzava Sòcrates per expressar-les. Res més lluny doncs que fer de notari del que pensava el mestre, més aviat el feia servir de portaveu. Entre altres coses, ho explica en el diàleg,  Plató no va acompanyar Sòcrates en les seves últimes hores. 

També localitzo una edició informàtica del text amb comentaris al marge que en faciliten la lectura,  el coneixement dels personatges que participen en la conversa, les circumstàncies de la condemna a mort,.... Realment interessant.

I per què Plató escriu en forma de diàlegs?, el professor Alcoberro diu que per dues raons:

 -Raó biogràfica: Sòcrates ha mort; la ciutat l´ha matat i convertir-lo en protagonista de diàlegs era una manera de reivindicar-lo. Els qui volien silenciar-lo es trobaran ara amb un Sòcrates que no callarà mai més, que continua parlant a través del diàleg.

 -Raó social: El diàleg s´acomoda a les necessitats de comunicació de la comunitat grega. Pel grec la vida és inseparable de l´Àgora. Enraonar ocupa una bona part de la vida del ciutadà. A través del diàleg platònic podem fer un tast de la vida quotidiana a Atenes.

I per què? i per què? com n'és de veritat que no sabem gairebé res i que al mateix temps el reconeixement de la nostra ignorància és el primer graó de l'escala de l'aprenentatge.

I perquè de les classes de filosofia en va quedar tant poca cosa, ja ens en parlaven ja d'en Sòcrates, d'en Plató i de tants altres pensadors i filòsofs, però rebuscant els calaixets de la memòria estan quasi buits. Això si, va quedar una sentència " la ignorancia es muy atrevida", la ignorància és molt agosarada, que el professor ens repetia, posant-hi molt sentiment, cada vegada i eren moltes, que contestàvem malament alguna de les seves preguntes.

Posats a no saber, de moment ni tant sols sé com fer-m'ho per compartir amb vosaltres algunes de les pàgines que he trobat a internet. Aquí tenieu les adreces i el meu compromís d'aprendre-ho, ara (26 de novembre) ho he millorat:

per fullejar Fedó

Filosofia i pensament /Ramón Alcoberro

De lluny

Aquest curs 2012-2013 l'Escola de la Dona ha estrenat el curs "Literatura catalana: autores i autors imprescindibles". La proposta és engrescadora i la mestra, la M. Dolors Vinyoles, tota una garantia.
Farem un repàs panoràmic de la literatura catalana procurant sistematitzar i endreçar uns coneixements que moltes de nosaltres tenim deslligats, embolicats, potser oblidats o que senzillament no tenim.  
Són molts anys de història i de literatura, moltíssimes autores i autors. No hi haurà temps per tots en les dues hores de classe dels divendres al matí, intentarem resseguir el tronc central i fer només alguna escapada branques enllà.

En el blog voldria deixar alguns apunts d'aquesta passejada. Ho intentaré.

Venim de lluny i anem més lluny encara, d'un poema d'en Miquel Martí Pol musicat per Lluís Llach en el treball Temps de revoltes, i missatge esperançat d'un cartell del PSUC de l'any 1977 em va semblar una bona capçalera pel blog. Fa segles que s'escriu en català, que es llegeix en català, de fet que es viu, pensa i somnia en català, i volem, i podrem si volem, fer-ho molts més.  


                   Vinc a dur-te amb la veu un cant d'esperança
                   que ens empenyen designis de goig i llum,
                   vinc a dur-te amb el cor l'espai que ens reclama
                   si amb mi vols compartir.
                   Tot el que ens espera és el misteri d'un gran mar llunyà
                   i un horitzó sempre distant
                   que junts farem molt més clar.
                   Venim de molt lluny i anem lluny encara
                   plens de somnis i llum...
                   plens de somnis i llum...

    
Miquel Martí i Pol 

Una gran tarda ...

...la d'avui.

Quina emoció, estreno bloc. 

Aquest enorme full en blanc fa respecte, però mica en mica, entrada a entrada, s'omplirà la pica, i texts, fotografies i música hi donaran color.

Començarem, quan encara no erem catalans, amb Homer i Safo i setmana a setmana farem parada en alguna autora o autor de la nostra llengua.

RIU AVALL

El viatge serà, segur, menys accidentat que els d'Ulisses i menys apassionat que si el fes Safo, però això si, serà el meu, serà el nostre viatge.