dimarts, 20 de novembre del 2012

Només sé que no sé res

 A classe havíem parlat dels orígens de la filosofia, de la importància d'Atenes i del món hel·lènic i de la trilogia Sòcrates, Plató i Aristòtil. Era el dia dels difunts, Plató, diuen els apunts, havia quedat molt afectat pel procés i la mort de Sòcrates i en un dels seus diàlegs en parlava, i sí buscava més informació i la comentava al blog? 

A casa no la trobaria, no conservava el llibre de filosofia de batxillerat, ni en tenia d'altres. La biblioteca estava tancada, però l'amic google, ell si que, sempre -o gairebé sempre- a punt, em donaria un cop de mà.

Remenant per aquí i per allà, ben aviat vaig trobar el que buscava. Efectivament en el diàleg anomenat Fedó, Plató explica la darrera trobada de Sòcrates amb bona part dels seus amics i deixebles i les seves reflexions al voltant de la mort,  de  la dualitat cos i ànima, de la immortalitat de l'ànima. Sembla però que  el diàleg recull sobretot les idees que Plató tenia sobre aquests temes, de fet utilitzava Sòcrates per expressar-les. Res més lluny doncs que fer de notari del que pensava el mestre, més aviat el feia servir de portaveu. Entre altres coses, ho explica en el diàleg,  Plató no va acompanyar Sòcrates en les seves últimes hores. 

També localitzo una edició informàtica del text amb comentaris al marge que en faciliten la lectura,  el coneixement dels personatges que participen en la conversa, les circumstàncies de la condemna a mort,.... Realment interessant.

I per què Plató escriu en forma de diàlegs?, el professor Alcoberro diu que per dues raons:
 -Raó biogràfica: Sòcrates ha mort; la ciutat l´ha matat i convertir-lo en protagonista de diàlegs era una manera de reivindicar-lo. Els qui volien silenciar-lo es trobaran ara amb un Sòcrates que no callarà mai més, que continua parlant a través del diàleg.
 -Raó social: El diàleg s´acomoda a les necessitats de comunicació de la comunitat grega. Pel grec la vida és inseparable de l´Àgora. Enraonar ocupa una bona part de la vida del ciutadà. A través del diàleg platònic podem fer un tast de la vida quotidiana a Atenes.
I per què? i per què? com n'és de veritat que no sabem gairebé res i que al mateix temps el reconeixement de la nostra ignorància és el primer graó de l'escala de l'aprenentatge.

I perquè de les classes de filosofia en va quedar tant poca cosa, ja ens en parlaven ja d'en Sòcrates, d'en Plató i de tants altres pensadors i filòsofs, però rebuscant els calaixets de la memòria estan quasi buits. Això si, va quedar una sentència " la ignorancia es muy atrevida", la ignorància és molt agosarada, que el professor ens repetia, posant-hi molt sentiment, cada vegada i eren moltes, que contestàvem malament alguna de les seves preguntes.

Posats a no saber, de moment ni tant sols sé com fer-m'ho per compartir amb vosaltres algunes de les pàgines que he trobat a internet. Aquí tenieu les adreces i el meu compromís d'aprendre-ho, ara (26 de novembre) ho he millorat:

2 comentaris:

  1. Molt bé, moltes gràcies pels teus aclariments i per les teves iniciatives. Felicitats,

    Anna M. Moya

    ResponElimina
  2. És ben cert que quan en saps t'adones del poc que saps

    Carme

    ResponElimina