Per si anéssiu a Sinera

Ens hi vam arribar dissabte passat. Era una visita pendent, fa uns anys, una Setmana Santa ens havíem acostat al cementiri però estava tancat. L’any Espriu ens ha animat a tornar-hi.
A Salvador Espriu i la seva obra els diaris li dediquen planes, l’Agustí Pons una biografia, les editorials la reedició dels llibres,  les autoritats homenatges diversos al llarg de l’any  i Arenys de Mar ?

Des del butlletí d'informació municipal gen/feb 2013 l’Alcalde reivindica la cocapitalitat de l’Any Espriu, raons no n'hi falten, la vila va veure créixer Espriu i en guarda les seves despulles. El passat febrer es van organitzar a Arenys de Mar activitats al entorn del 28è aniversari de la mort de Salvador Espriu i el proper 10 de juliol, data del seu naixement, estan previstos, diu el mateix butlletí, diversos i importants actes a la població. 

I doncs? Doncs que a la oficina de turisme que hi ha als baixos de la Casa de la Vila, l’únic que ens han pogut facilitar ha sigut, un plànol del poble en el que hi ha senyalitzats quatre punts com a itinerari Salvador Espriu (Camí del Cementiri) i  una mitjà quartilla amb l’anunci  d'una  agència de viatges que gestiona cada últim diumenge de mes  “Un passeig per Sinera “ (ruta literària teatralitzada pel grup Alambiq).

     És falta de recursos? o falta d'empenta i ganes? 
     Només ens hi posem, si les coses que fem són molt i molt lluïdes?
     L’any Espriu és una oportunitat per Arenys, oi?

Sembla que aquesta falta d'iniciativa no és nova. Fullejant el llibre Tombes i lletres  Joan Ollé, que escriu el text sobre Salvador Espriu, explica la seva visita, també en dissabte,  a Arenys de Mar i al cementiri de Sinera. En aquell moment, abans del 2011, li va passar el mateix, al Ajuntament no tenien informació, el centre Salvador Espriu, com ara, estava tancat els dissabtes , però va tenir una mica més de sort, el van adreçar a la biblioteca municipal i allà li van facilitar el tríptic Itinerari Salvador Espriu. Un passeig per Sinera que el va guiar pels racons del poble més espriuans. 

Nosaltres hem fet la passejada sense “documentació local”, ens hem acostat al cementiri –costa una mica trobar la làpida de marbre blanc- i desitjant llarga vida a l’obra Espriu  li dediquem la tarda, remenant  llibres, internet i retalls de diari per aquí i per allà.
  

                                            

• Si voleu anar-hi, us pot ajudar l’antic tríptic, cliqueu aquí
• Si us agrada la Sílvia Pérez Cruz, podeu sentir la versió que, acompanyada per Toti Soler, fa del He mirat aquesta terra (musicat de manera esplèndida per Raimon), clicant aquí 
• Si us interessa la ruta teatralitzada cliqueu aquí