Fins que no li hem posat el nom a una plaça, a una gran plaça, i l’any 2010 s’inaugura l’estació de metro de la línia 2 , el mestre Fabra no havia estat mai tant present en la nostra quotidianitat. O potser si?
Pompeu Fabra havia nascut a la vil.la de Gràcia l’any 1868, es va llicenciar en química a l’Escola d'Enginyers Industrials de Barcelona i l’any 1902 guanyà la càtedra de química a l’Escola d'Enginyers de Bilbao. Quan l’any 1906, promogut per Mn Alcover, es celebra a Barcelona el primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana hi participa de manera molt activa i rigorosa. Ja havia escrit una Gramàtica catalana, un tractat d'Ortografia i un Sil•labari per ensenyar a llegir i escriure en català als nens i nenes.
L’any 1912 torna a Catalunya reclamat per Prat de la Riba per ocupar la càtedra de català a la Universitat de Barcelona e incorporar-se a la secció de Filologia de Institut d'Estudis Catalans. Serà llavors quan decideixen anar a viure a Badalona, una de les filles tenia problemes de salut i els banys de mar li anaven bé. Anar a Barcelona no era complicat, el tren i sobretot el tramvia facilitaven el seus desplaçament diaris (nota 1)
Durant la seva estada a Badalona, més de 27 anys, Fabra s’integra plenament en la vida social i cultural de la ciutat, participa en les activitats del Centre Excursionista de Badalona, juga a tenis als camps de la Cros, va a mar. Forma part del jurat dels Jocs Florals, es anomenat director de la nova Escola Municipal d'Arts i Oficis, anima Marcel.li Antich a crear l’Escola Catalana a Badalona... I treballa, treballa molt preparant la seva obra més coneguda el Diccionari General de la Llengua Catalana publicat l’any 1932.
Fabra incorpora al Diccionari paraules badalonines i situa diversos exemples a la nostra ciutat. Aquí en teniu alguns:
Els badalonins l’estimaven i n'estaven molt.
L’any 34 l’anomenen fill adoptiu i se li concedeix la Medalla d'or de la ciutat.
El 24 de gener de l’any 39, tres dies abans de l’entrada dels nacionals a Badalona, marxa a l’exili, tenia 71 anys (nota 2)
L’any 1968, en el centenari del seu naixement, diverses entitats ciutadanes organitzen un seguit d'actes d'homenatge al mestre i de reivindicació de l’ensenyament del català i en català. S’hi sumen molts recolzaments personals i col.lectius. Entre d'altres Salvador Espriu que s’hi afegeix enviant el poema "el meu poble i jo" que no es pot llegir perquè no passa la censura.
L’any 1982, el Diccionari fa 50 anys i el primer Ajuntament democràtic aprofita la data per recordar, amb un gran acte celebrat el dia de Sant Jordi, la tasca del mestre Fabra tot refermant la política de normalització lingüística endegada aquells anys.
L’any 1985 les 17es Festes Populars de Cultura ”Pompeu Fabra”, l’exposició “Pompeu Fabra. Una llengua per a tot i per a tothom” del 2010, l’homenatge popular del març de 2011...
No, no l’hem oblidat. El mestre Fabra, aquest veí il•lustre i discret segueix entre nosaltres.
notes:
1. a les tardes abans de tornar a casa passava per l'Ateneu, allà coincidia amb Josep Pla que ens ho explica clicant aquí
2. els seus nets recorden aquells anys, si teniu una estona, cliqueu i torneu-hi per saber-ne més
No, no l’hem oblidat. El mestre Fabra, aquest veí il•lustre i discret segueix entre nosaltres.
notes:
1. a les tardes abans de tornar a casa passava per l'Ateneu, allà coincidia amb Josep Pla que ens ho explica clicant aquí
2. els seus nets recorden aquells anys, si teniu una estona, cliqueu i torneu-hi per saber-ne més
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada