La primera quan coneixíem l’Àngel Guimerà, l’autor teatral més important de la Renaixença, el pare del Manelic de Terra baixa, del Saïd de Mar i cel o de l’Àgata de La Filla del mar.
Havia començat fent poesia (les lletres d'alguna de les sardanes més conegudes són poemes seus), i després es va dedicar al teatre, arribant a la plenitud amb drames realistes que li donaran èxit internacional i moltíssima popularitat.
Guimerà era un defensor infatigable dels valors de la Renaixença, n'era un activista que va actuar des de la política de la mateixa manera que Verdaguer ho feia des de l’Església. Funda la revista catalanista La renaixença, que dirigí al convertir-se en diari. Va ser ponent, a finals del XIX de les Bases de Manresa. Va presidir els Jocs Florals...
Quan l’any 1895 va ser elegit president de l’Ateneu fa el discurs inaugural del curs en català, reivindicant l’ús de la llengua catalana i l’obra de Bernat Metge, Joan Martorell, Ramon Muntaner, Ramon Llull o Ausiàs March. Malgrat el gran escàndol , organitzat per una part dels socis, s’encetava la catalanització de l’entitat.
El text acaba amb aquestes paraules de Dant:
"Vergonya eterna á aquells que, despreciant son idioma, alaban lo dels altres"
Si el voleu llegir cliqueu
Vam tornar a l’Ateneu amb Joan Maragall, el poeta del Modernisme.
La seva poesia recull la tradició dels Jocs Florals de la Renaixença, el romanticisme de Verdaguer, el naturalisme d’Apel.les Mestres i el classicisme de’Alcover i Costa i Lloberas, alhora que amb esperit agitador, formula una reflexió innovadora, experimentant sobre la pròpia poètica, que influeix en els poetes de la generació posterior, Segarra, Riba , Salvat-Papasseit o Espriu.
Maragall no sols excel•lí com a poeta, escriu assaig, fa periodisme, tradueix, dóna conferències i participa habitualment en les tertúlies més vives del moment, la del Avenç i la de l’Ateneu. Havia sigut secretari de l’Ateneu quan Àngel Guimerà era president i ell mateix ho serà el curs 1903-1904. El seu discurs inaugural “Elogi de la paraula”, un text que escriu “ungit pels déus”, ens diu la Dolors, és un text bellíssim, vitalista, entenedor, d'aquells difícils de subratllar o resumir.
Aquí el teniu
L’Ateneu té molts llibres (la seva és un gran biblioteca), un bon arxiu i molta història, acostar-s’hi permet conèixer una mica millor la riquesa i vitalitat de la cultura catalana dels darrers 150 anys i també les renúncies i etapes fosques.
Qui més en sap és l’historiador Jordi Casassas, i si voleu fer-ne un tastet hi ha un treball del periodista Daniel Venteo que trobareu clicant aquí
Vam tornar a l’Ateneu amb Joan Maragall, el poeta del Modernisme.
La seva poesia recull la tradició dels Jocs Florals de la Renaixença, el romanticisme de Verdaguer, el naturalisme d’Apel.les Mestres i el classicisme de’Alcover i Costa i Lloberas, alhora que amb esperit agitador, formula una reflexió innovadora, experimentant sobre la pròpia poètica, que influeix en els poetes de la generació posterior, Segarra, Riba , Salvat-Papasseit o Espriu. Maragall no sols excel•lí com a poeta, escriu assaig, fa periodisme, tradueix, dóna conferències i participa habitualment en les tertúlies més vives del moment, la del Avenç i la de l’Ateneu. Havia sigut secretari de l’Ateneu quan Àngel Guimerà era president i ell mateix ho serà el curs 1903-1904. El seu discurs inaugural “Elogi de la paraula”, un text que escriu “ungit pels déus”, ens diu la Dolors, és un text bellíssim, vitalista, entenedor, d'aquells difícils de subratllar o resumir.
Aquí el teniu
L’Ateneu té molts llibres (la seva és un gran biblioteca), un bon arxiu i molta història, acostar-s’hi permet conèixer una mica millor la riquesa i vitalitat de la cultura catalana dels darrers 150 anys i també les renúncies i etapes fosques. Qui més en sap és l’historiador Jordi Casassas, i si voleu fer-ne un tastet hi ha un treball del periodista Daniel Venteo que trobareu clicant aquí
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada