ISABEL DE VILLENA
Fa unes setmanes vàrem treballar a classe Isabel de Villena. Una gran desconeguda, ens deia la Dolors, un descobriment hi afegeixo jo.

Situades en el seu temps -és una escriptora medieval en llengua catalana, l’única de la que sabem el nom-, en les característiques del seu estil - senzill i càlid- i en el punt de vista des del que escriu- ulls de dona, que vol explicar a dones-, vàrem gaudir de la lectura comentada de fragments de "Vita Christi" , l'únic llibre que ens ha arribat d'ella.
I vaig quedar-me amb ganes de conèixer més aquesta dona, la seva obra.
Set anys després de la seva mort, la seva "Vita Chisti" va ser impresa a València l’any 1497, amb una entrada de sor Aldonça de Montsoriu abadessa en aquell moment del monestir de la Trinitat de València del que Isabel ho fou molts anys.
Marta Pesarrodona ha fet una tria de textos del llibre, n'ha actualitzat el català i ens l'ha fet més planer. El seu llibre es diu "Jesús i les dones" perquè en la tria ha agafat els capítols amb més protagonisme de dones.
Està dividit en tres parts, la primera des de la concepció de Maria fins a la infantesa de Jesús d'una amorositat, intimitat, delicadesa i quotidianitat que porten sense adonar-te als poemes de Jacint Verdaguer que fets nadales retrobem cada hivern.
La segona, que comença amb la coneixença i conversió de Maria Magdalena, és un recull de escenes dels anys de vida activa de Jesús en les que apareixen dones, amb elles parla, les estima, les perdona; Marta i María, la samaritana, la cananea, la dona pecadora,...
La tercera, després de la mort de Crist , comença amb el diàleg amb Eva, i després la visita que li fan Judit i Ester, Santa Anna, la visita al sepulcre de Mª Magdalena i de les altres dones i acaba, inconclusa, amb la mort de Maria.
Les històries que explica, poc o molt les coneixem, omplen tradicions populars, han inspirats grandíssimes obres d'art i precisament per això, per aquesta familiaritat, acostar-s’hi ara des de les paraules d'Isabel de Villena és una descoberta.
I tot va lligant, una dona que parla de dones a dones, una altra dona la Teresa Forcades que en fa la presentació, la Carme i la Dolors que li posen veu, o una pintora del barroc, Artemisia Gentileschi , que comparteix dones protagonistes amb Isabel de Villena .

Molt interessant tot plegat. Felicitats.
ResponEliminaBon Any.
Anna M. Moya